View allAll Photos Tagged data"
Cannon 600d
Skywatcher72ed evostar
DSS
Photoshop
Heq5pro
Not much data will try this image again but brought it out as much as possible for 20 mins of data
Statisticians entering data into the database for further processing and analysis. Turkmenistan. Photo: World Bank
I shop in Vancouver’s Downtown Eastside (DTES) most days and it’s been a few years since I posted photos of the desperation of drug users in the area.
I became numb to the situation years ago as I see scenes like this in large numbers on every DTES trip. Most of the people seen like this on the streets of the DTES will likely not die as the response of emergency services are called here dozens of times a day. On Monday I counted 11 emergency service vehicles attending drug users within a 2 block area.
More deaths occur by people alone at their place of abode. Since the province declared an emergency health condition in 2016, the problem has only gotten more disheartening.
The supply of more toxic drugs with more lethal consequences has become worse. There appears to be little headway made in curtailing the illegal supply.
The latest report from the BC Coroners Service suggested it's time to post again. Here are three.
1 of 3.
BC Coroners Service drug toxicity death update through June 2024:
At least 1,158 British Columbians have lost their lives to unregulated drug toxicity in the first half of 2024, according to preliminary data from the BC Coroners Service (BCCS).
The findings show there were 181 and 185 suspected unregulated drug deaths in May and June 2024, respectively. Though the number of deaths to date this year is lower than at the same mark over the previous three years, approximately six people are still dying each day because of unregulated toxic drugs.
“People are continuing to lose their loved ones in communities across B.C. at a tragic rate,” said John McNamee, acting chief coroner. “Even as the figures reflect a 9% decrease in the number of deaths reported to the coroners service during the first six months of this year from 2023, the number of lives lost is still significant.”
Nearly half of reported deaths in May and June were people between the ages of 30 and 49. While males account for 72% of deaths so far in 2024, the rate of deaths among females continues to rise and currently accounts for 28% of deaths in 2024.
More than one-fifth of the lives lost so far in 2024 have been in Vancouver (22%).
Fentanyl continues to be the driver of unregulated drug-toxicity deaths, detected in 82% of expedited toxicological tests conducted so far in 2024.
Unregulated drug toxicity remains the leading cause of death in British Columbia for those age 10 to 59, accounting for more deaths than homicides, suicides, accidents and natural diseases combined. Since the public-health emergency was declared in April 2016, more than 14,948 people have lost their lives to unregulated toxic drugs.
Data Map of January 6th Texting via 60 Minutes.
They should sell prince of this to help the January 6 committee or any truly worthy candidates.
Geordi: Data, look over there! My visor's picking up an old Earth signal from something called "Flickr."
Data: Yes, I see it as well. Interesting. A primative entertainment and recreation network. Perhaps I should attempt to tell a joke?
Geordi: Um ... maybe not, Data.
--
As seen in the Star Trek: The Next Generation movies, and part of my Pop Duos series.
'Data - is a work that is trying to emulate the style of painting inside the lettering of graffiti in 3d. This is used a lot in all styles of graff to fill out the internal structure of the letter. It actually works well in 3d because you can layer it on top and use it as a reflect/refract material.
My graffiti work has been influenced a lot by product and industrial design lately - with this render I didn't really want a heavy textured object (all though the red has a bump texture on it). I wanted to keep it minimal and give it just a clean plastic feel - trying to get a sense of sleekness and futurism to this work and I think the clean style and color help
There is a wealth of data that shows the value to companies of investing in employee health. It is not always easy to communicate it coherently and encourage employees to participate in wellness programs. GE Healthcare's Health Economics team has made an attempt to get it across in pictures. Watch Raquel Cabo from in GE Healthcare's Health Economics team talk about the data in the visualization.
For more information, please visit newsroom.gehealthcare.com/articles/wellness-dataviz-shows...
Quick-Look Hill-shaded Colour Relief Image of 2014 1m LIDAR Composite Digital Surface Model (DSM).
Data supplied by Environment Agency under the Open Government License agreement. For details please go to: www.nationalarchives.gov.uk/doc/open-government-licence/v...
For full raster dataset go to: environment.data.gov.uk/ds/survey
L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que consta de planta baixa i un pis, amb portal d'arc de mig punt, adovellat, i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data del 1698. Actualment aquesta masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu. És formada per una nau central i dues laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals que recolza en una cornisa clàssica que recorre els murs. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta portal amb frontó triangular, ull de bou i coronament ondulat. Hi ha utilització de llenguatge clàssic. El campanar, de planta quadrada, s'eleva sobre una nau lateral, i té coberta de pavelló.
L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Va ser bastida el segle XVII. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries.
invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons...
L'església de Sant Pere d'Avinyó forma un petit nucli, juntament amb una masia que té adossada. És l'antiga església parroquial del terme municipal. És formada per una nau central i dues de laterals, de dimensions reduïdes, cobertes amb volta d'aresta rebaixada i arcs torals. La separació entre les naus s'ha fet per mitjà de pilars i arcs formers de mig punt. La capçalera és quadrada. La façana, d'estructura senzilla, presenta un portal rematat per un frontó clàssic. El campanar, esvelt, és de planta quadrada, i s'eleva sobre una nau lateral, al costat dret de la façana. Té una alçada de 19,2 metres. La coberta és de pavelló i en origen estava protegit per teula vidrada en verd i blanc (INVENTARI, 1986: 22-23). A cadascuna de les parets de la torre hi ha un finestral. No té cap campana però hi resten dos jous de campana, un a la finestra de la cara est, en la qual hi ha inscrita la data de 1627, i l'altre jou es troba a la finestra de la cara sud. Dins l'església destaquen la primera capella que es situa a ma esquerra del portal d'accés mirant a la capçalera, profusament decorada amb pintures barroques que es troben en molt mal estat de conservació. Tal vegada sigui aquesta la capella de Santa Teresa. Per informació oral se sap que va ser utilitzada a inicis del segle XX com a capella baptismal. A continuació d'aquesta capella, a mà esquerra, es troba la dependència destinada a sagristia amb una pica rentamans decorada. En aquesta habitació es troben emmagatzemades les teules que es van treure del campanar. Es conserva, així mateix, el púlpit. S'ha de destacar, de la façana una làpida que es troba a la dreta del portal d'accés. Es tracta d'una làpida funerària que presenta la següent llegenda: "AQUÍ FOU ENTERRAT / AL 26 DE JUNY DE L'ANY 1846 / LO CADAVER DEL RNT. MIQUEL VERNE / DES PBRE Y ROR DE ESTA PARAL / IQUIA DE SANT PERE DE AVINONET / BISBAT DE BARCELONA". D'altra banda, al costat de l'església es troba l'antic cementiri parroquial. Al costat nord-oest se li adossa l'edifici de la rectoria, interessant en la seva fesomia exterior. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb portal d'arc rodó dovellat i finestres emmarcades en pedra. A la llinda d'una finestra hi ha la data de 1698. La rectoria havia tingut celler hi darrera hi havia els horts i cinc pous. Al costat del camí hi havia la creu de Santa Teresa.
Observacions:
Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. Actualment la masia s'utilitza com a casa de colònies d'estiu per part de la Fundació Pere Tarrés. (Continuació història) Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 1778, essent rector en Francisco Culla es feren grans festes, en aquesta parròquia com mai se n'havien fet, amb motiu de rebre la relíquia de Sant Pere. Es celebraren completes, oficis amb sermó i processons solemnes. I hagueren balls de bastons, de moros i cristians en la plaça i es tiraren coets, tronades, rodes i altres focs (...). En l'any 1788 es començaren les obres de restauració d'aquesta església. Es trobava esquerdada de totes quatre cantonades amb esquerdes de dalt a baix, per les que s'hi podia posar el braç. Aquestes obres començaren el 17 d'abril. Fou edificada sobre la vella, que com hem dit estava esquerdada i ruïnosa. Part d'ella la tiraren a terra, o sigui, part del Presbiteri. Per tant fou allargada, eixamplada i aixecada. Fou conclosa en 1791 i beneïda el dia de Santa Teresa, la vella arribava doncs fins al que és ara el presbiteri. Les festes d'inauguració duraren tres dies: 15, 16 i 17 d'octubre. Tots els tres dies hi hagué sermó, música i processons, ball de bastons, ball anomenat de Sant Francisco, castell de focs i tronades a discreció. En la rectoria menjaren tots tres dies més de cent persones convidades i els dinars es composaven de cinc passades (..). (..) El 7 de maig de 1797 fou beneïda una altra campana, pesava 7 quintals i una lliura i fou feta dels trossos d'una de vella. Costà 210 lliures i se l'hi posà el nom de Maria Petronila, la vella que es va desfer és la que portava per nom Salvaterra. Aquesta campana fou construïda per en Josep Vidal de Vilafranca. Es trencà als sis mesos d'ésser col·locada. Es va treure, va tornar a fondre i se'n construí una de mes grossa, que pesà 9 quintals i 6 lliures, fou beneïda amb el nom de Bàrbara el dia 3 d'agost de 1806. Aquesta campana, però sortí poc sonora, degut a tantes recomposicions (..). (..) L'església i la Rectoria foren saquejades i robades d'ella els vasos sagrats pels gavatxos el dia 22 de desembre de 1808. A més destrossaren l'arxiu i anaven estripant els seus llibres i papers mentre anaven caminant a Sant Cugat Sesgarrigues. Un home anomenat Josep Givert i Ollé, menyspreant les amenaces dels lladres, els anà seguint recollint tot el que pogué i ho retornà a la rectoria (..) (..) La imatge de Sant Pere fou destruïda per un llamp el dia de Santa Teresa de l'any 1899 (..) (ESCOFET, 1981). Una descripció manuscrita de 1831 i transcrita per Josep Escofet diu lo següent: "el gusto arquitectónico dominante en el templo es el del Renacimiento, constando de una sola nave con cuatro capillas en la parte del evangelio y tres en la parte de la epístola. El altar mayor es de estilo barroco, formado de seis nichos con sus respectivas imágenes, el nicho principal está ocupado por la imagen de San Pedro, titular de la parroquia (..). Bajando del Presbiterio a la nave de la Iglesia, empezando por el lado de la epístola se encuentra la capilla de la Virgen de los Dolores, de estilo bizantino. Este altar fue construido en el año 1887 y dorado al siguiente a expensas de una persona piadosa de la parroquia (..) El altar del dulcísimo nombre de Jesús, construido en el año 1680, la imagen del buen Jesús ocupa el nicho central y la restante contiene varios cuadros al óleo representativos de algunos pasos de la pasión de Nuestro Señor. Este altar junto al del Rosario, construido el año 1679, el de Santa Teresa, el 1629 y el de la Concepción, son de estilo barroco (.. )" (ESCOFET, 1981). La casa del costat, que es l'antiga rectoria de l'església, va ser bastida d'acord a la seva fesomia actual, el 1698, segons data de la llinda de la porta. Modernament s'havien celebrat a Sant Pere dos festes: per Sant Pere i per Sant Isidre (per la pagesia). Al matí hi havia un sant ofici, mentre que a la tarda es feien balls.
Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. Hi ha un document del 995 en què consta la consagració de l'altar de Sant Pere situat en el castell d'Avinyó. El bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. Altres documents posteriors, per exemple de l'any 1002, també esmenten Sant Pere en el castell d'Avinyó. Sembla ser que la substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el Fogatge de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. L'any 1447 es fundà el Comú d'Avinyonet i Avinyó passà a ajuntar-se amb dit consistori, juntament amb l'Arboçar, Les Gunyoles, Cantallops, etc. (SADURNÍ ET AL., 2000). A la citada crisi baix-medieval, en concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne tan sols 52 (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001). L'església de Sant Pere d'Avinyó era l'antiga parròquia del terme municipal. Segons Ramon Puig es troba per ella la data de 1560 (PUIG I BOSCH, 1912). Va ser bastida, d'acord amb la seva fesomia actual, el segle XVII, encara que se sap de la seva existència, com ja s'ha dit, en data anterior. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església nova de Sant Pere construïda al poble de Les Cabòries, per la qual cosa el temple està complint funcions alienes al seu destí original. Pel seu interès es transcriu un manuscrit del Pbe. Joaquim Verdaguer, rector de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó des de l'any 1897 fins al 1904, que va ser publicat per Josep Escofet (ESCOFET, 1981): "L'església d'Avinyonet es la més antiga del Penedés si exceptuem la de Sant Miquel d'Olèrdola. A l'any 1380 "Ugeto d'Avinione" traspassà les terres de l'església a Ramon Alemany de Cervelló. Més tard un net d'aquest anomenat "Geraldo Alemany de Cervelló" cedí i traspassà els seus drets a varis particulars que segurament foren els que donaren nom a les cases dels hisendats que existeixen en l'actualitat. Es casi segur que en eixa parròquia sofriren martiri la vigília de l'Ascensió de 1242 cinc religiosos a mans dels jueus. La relació veritable de tal fet la llegim en l'Historia de l'ordre Dominicana d'Aragó. En ella es llegeix que l'inquisidor Fray Guillem Arnaldo i dos companys seus: Fray Bernat de Rapé i Fran Garcia d'Aura, junt amb dos pares franciscans foren martiritzats en Avinyonet. La referida història diu que a un dels martiritzats li travessaren el cap amb un gros clau. Quan a l'any 1618 fou derruïda l'Església, que amenaçava caure, es trobaren darrera l'altar de Santa Teresa i dins de la paret, que era bastant gruixuda, una caixa de pedra i a dins ossos i caps d'alguns difunts i un d'aquests caps tenia un gran clau travessat. De la primera església ja no en queda ni rastre (sic), ja que a l'any 1618 fou derruïda i en l'espai dels dos segles següents construïda dues vegades (..)" (..) La plaça que hi ha davant de l'església s'anomenava reial i en ella s'hi reunia la justícia i la major i més sana part dels seus veïns, per prendre acords (..). L'any 1674 va morir Mn. Pere Joli, que fou enterrat davant l'altar de la Mare de Deu, en aquesta església. El 1676 fou beneïda i col·locada una altra campana (..).